Vosaltres la veieu? Jo no la veig
ni des dels pollegons del Pedraforca;
només hi crec, i amb una fe molt pura,
a prova de prodigis i miracles.
Fou una pàtria. Bella i poderosa
dama d’amors i honors, s’emmirallava
en la profunda i blava mar d’Ulisses,
mentre s’ornava els pits amb tarongina,
es bressolava amb dolços cants de monjos
i es desvetllava al so de roncs clarins.
Ara jeu morta sota fredes lloses
i avergonyides roses en espera
d’un nou oracle que ressusciti.
No és morta, dorm, o és morta ja per sempre?
Cal descalçar-nos i pregar en silenci.

Any Climent Forner 2007-08

Reculls de premsa

  • Renovada Pasqua

    Oda Claretiana a dues veus

    1 d'octubre de 2021

  • Postal electrònica

    Josep Tomàs

    1 d'octubre de 2021

  • Espai d’opinió

    Narcís Clotet

    1 d'octubre de 2021

Crítiques i notes literàries