Crítiques i notes literàries

Liridunvau, liridonvon (Obra poètica II) comprèn tota la producció humorístico-satírica de Climent Forner, tant la inèdita com la ja publicada en anteriors reculls. Isidor Cònsul, en el seu extens i comprensiu estudi que serveix de pròleg a Liridunvau, liridonvon, parla d’«un salt qualitatiu d’enorme importància en el creixement humà i sacerdotal de Climent Forner»; de la secció Tres lletres, tres com de l’eix del volum: «les tres epístoles representen la poesia més consistent i ambiciosa de tot el recull» (la carta de l’Arcipreste de Hita, a l’amic canonge i al Rector de Vallfogona), i de la tercera part, Etcètera, com d’una trapelleria del poeta o d’un calaix de sastre. En qualsevol cas, es tracta d’una poesia en evolució temàtica i formal, marcada pel pas del temps, pels esdeveniments de l’Església a partir del Concili Vaticà II i també pel corrent literari anomenat realisme històric.

El present Carrer Major, 20 –que recull tota la producció de caire lírico-popular de Climent Forner—és el tercer i últim volum de la seva obra poètica, l’edició de la qual s’encetà, seguint una línia temàtica, amb L’Ull de Taüll (1983) que va aplegar la seva poesia religiosa. Continuada per Edicions de L’Albí, la publicació de la seva obra s’enriquí amb l’aparició del llibre Liridunvau, liridonvon (1989), que donà a conèixer la poesia humorístico-satírica.

Amb el present volum Un llarg hivern a Castellar de N’Hug, Climent Forner ha salvat de l’oblit aquells tres anys que hi va sojornar com a rector, de 1956 a 1958. El volum s’obre amb la transcripció del seu diari íntim, encetat el dia 1 de gener de 1956 i que abastà fins al mes d’octubre d’aquell mateix any. En un llarg epíleg, però, l’autor ens reporta també el record dels mesos restants d’aquest seu llarg hivern, el qual s’estroncà el setembre de 1958 quan fou nomenat rector i arxiprest de Navàs. Com reconeix en el pròleg, tot i que s’ha donat una mena de ruptura entre aquell rector de Castellar de N’Hug i l’actual rector de Viver i Serrateix, la perspectiva de quaranta anys li ha permès un distanciament que l’allibera, i, així, recuperant les tres velles llibretes d’aquella època, ha viscut una experiència literària insòlita. Ara, el lector, davant d’aquest impressionant testament espiritual, té l’oportunitat d’acollir el testimoni fidel de la vida i del temps que aquell jove sacerdot-poeta va passar amb el Puigllançada al capçal del llit. No ho dubteu: “la veritat hi és nua, en carn viva, gens fictícia o imaginada.” Heus ací un document històric i literari de primer ordre, que no us podrà deixar indiferents.

Fulls del “Full” aplega els escrits que, al llarg dels darrers vint-i-cinc anys, Climent Forner ha anat publicant al Full Diocesà del Bisbat de Solsona, a partir del dia 1 de juliol del 1973, després que al cap de 27 anys d’existència aparegués de nou convertint-se en el Full Diocesà Vic-Solsona. I cal recordar que al cap d’un temps, concretament el 27 de novembre de 1977, s’hi va afegir encara l’Arquebisbat de Tarragona sota els auspicis del Dr. Josep Pont i Gol. És per això que, a partir d’aleshores, s’anomenà Full Diocesà Tarragona-Vic-Solsona. Des del juliol del 1973 al febrer de 1998, Climent Forner ha estat codirector del Full Diocesà, i durant aquests anys hi ha publicat –signats per ell o amb pseudònim—més de 340 escrits, dels quals aquest llibre publica aproximadament la meitat, concretament una selecció de 176. El volum ha estat dividit en sis apartats, en funció del seu caràcter periodístic o temàtic: “Cara i/o creu”, “A la vora del foc”, “Homes d’Església”, “Gent de lletres”, “Articles desarticulats” i “Tres estampes evangèliques”. Com ha reconegut Antoni Deig, bisbe de Solsona, en el pròleg que acompanya aquest recull, Climent Forner se’ns mostra amb aquests escrits com un escriptor “incisiu, exacte i compromès”. Però és que, a més, “té un humor que sembla que es vulgui riure de les coses i després t’adones que és una filigrana d’amor a les coses i a les persones. Un bon mestre de la paraula per tal de portar la Paraula a tothom”.

A Navàs, Climent Forner hi ha viscut trenta-un anys. Actualment, des de la distància de Viver i Serrateix, on es traslladà a finals dels vuitanta, continua afirmant que “em sento navassenc com el primer i des del primer dia”. Això és el que traspuen les pàgines d’aquest llibre: el seu amor envers el poble que el va acollir durant tants anys. Ara, després de moltes garbellades, mossèn Climent pot contemplar el camí transcorregut. Una dilatada història, personal i col·lectiva, que comença l’any 1958 i que, finalment, després de quaranta anys, ha pogut plasmar en aquestes pàgines. Amb l’estil directe i amè que el caracteritza, l’autor ha donat forma a aquests articles, l’origen dels quals eren bona part xerrades radiofòniques. Hi trobareu reflectits esdeveniments de tota mena, socials, culturals, polítics, religiosos, esportius…, en homenatge al poble de Navàs i a les personalitats més rellevants que han encarnat la seva història.

L’any 2001, va publicar en col·laboració Goigs marians del bisbat de Solsona. Ara, amb el present llibre, aplega una mostra ben reeixida i representativa dels goigs que ha escrit al llarg de la seva fecunda vida poètica i sacerdotal. “Un ram d’herbes aromàtiques –en paraules del prologuista Joan Roig i Montserrat—sembrades i recollides ‘de cim en cim’, de Montalbà de Preixana a Castellar de n’Hug i a Montserrat.” Arrodoneix l’aplec un conjunt de vuit auques, una petita tria d’aquests versos irònics i festius que tan bé sap utilitzar l’autor d’Arondeta. De cim en cim és, en definitiva, un bon botó de mostra de l’obra d’aquest picapedrer de mots, del gran poeta, culte i popular alhora, que és Climent Forner.

Heus ací una petita galeria de berguedans il·lustres. D’entre els nombrosos personatges, estudiats per l’autor, que podrien figurar-hi, els escollits ara han estat set. Des del trobador Guillem de Berguedà fins al poeta Marià Ruiz, Climent Forner ens ofereix uns retrats literaris amb un estil molt variat, com diversos són els homenatjats. Als ja esmentats, els acompanyen el filòsof Antoni Comellas i Cluet; el gran home de lletres que fou Ramon Vinyes; l’actor i poeta Ramon Tor; l’enyorat sastre poeta del carrer Major, Climent Peix; i, també, Josep Armengou, el “capellà de Berga”, com es definia, escriptor, historiador i músic. Tots ells són autèntics “Cims d’Estela” –el títol d’aquesta muntanya, que domina la vall de la riera de Metge, no pot ser més simbòlic i significatiu–: “set prohoms de casa que, havent excel·lit en els diversos camps assenyalats, ens inviten constantment a superar-nos, a elevar-nos cel amunt, sempre més amunt, fins a l’infinit”.

Aquest és un llibre original i heterogeni. Si el subtítol és evident, el títol no pot ser més simbòlic i significatiu. El biografiat era més aviat un home entotsolat i contradictori, amb una potencialitat humana, eclesiàstica i literària que, talment un foc colgat, no va acabar mai de manifestar-se plenament. Potser ara, esventades una mica les cendres que l’ocultaven gràcies a aquesta publicació “in memoriam”, aquell foc es revifarà fins a escalfar-nos i tot. Les llums i les ombres del nostre personatge, reconegudes per tothom, ara, a distància de tants anys, potser seran més complementàries. El claustre del Monestir de Serrateix que il·lustra la coberta d’aquest llibre, amb el seu pou i la seva austera bellesa, qui sap, tal vegada ens pot parlar com ningú d’aquell rector de pagès que hi transitava com un monjo, el darrer abat Froilà. Aquesta miscel·lània, però, no sols parla d’una persona en concret, sinó que es converteix en un document històric en descobrir-nos les interioritats del Seminari de Solsona i, per extensió, de tota la diòcesi, pel que fa a la formació humana, religiosa, cultural i patriòtica dels seminaristes en uns temps tan difícils com els de la immediata postguerra. Indirectament, també s’hi posen en evidència les llums i les ombres d’aquella Església preconciliar.

Una de les tasques literàries que Climent Forner ha dut a terme al llarg de la seva dilatada trajectòria d’home de lletres –més enllà de la del conreu de la pròpia poesia–, ha estat la de crític, divulgador i reivindicador de l’obra d’altres poetes i escriptors, i, per extensió, de la tradició i història literàries de casa nostra. Una feinada, de dimensions considerables i de no menys valor, que bé mereixia que fos recollida, si més no en part, en un volum. Per això, amb aquests Besllums, l’autor ha aplegat una tria dels seus apunts crítics que, en origen, havien estat bàsicament conferències, homilies, pròlegs o articles. Ara, tot mantenint també el to i la frescor dels textos pensats per a una audiència, el lector té l’oportunitat d’assistir de nou o per primera vegada a aquesta petita càtedra per acollir unes lliçons de literatura que, amb les figures de Verdaguer i el Rector de Vallfogona com a caps de brot, Climent Forner ens ofereix donant més llum i més claror a les obres dels autors i als seus periples vitals.

Tretzevents és una revista infantil editada actualment per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Va néixer el setembre de 1951 amb el nom de L’infantil. En aquesta primera etapa (1951-1962) depenia de la diòcesi de Solsona, i era dirigida per Climent Forner. El gener de 1963 es trasllada Barcelona: s’inicia una nova etapa, fins el 1972, amb canvi d’equip i amb nous directors: els germans Manuel i Miquel-Àngel Sayrach. El 1968 passa a dependre de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i el 1973 canvià el títol pel de Tretzevents. El 1995, la revista canvia de director (a partir del número 701 la dirigeix Montse Ginesta) i la periodicitat passa a ser mensual (abans era quinzenal). El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.